20 diciembre 2005

Bones festes a tothom



He arribat a tal nivel d'escalfament mental, que ja no el noto. En serio, estic calmat, relaxat,....
ojo, que no és que me la sui tot, simplement és que potser ja només penso en després dels examens.
És per això, que ja que no podré escriure res al blog durant les festes, us desitjo desde la web bones festes a tots els visitants, i esperar que per a l'any que vé tot sigui igual o millor que aquest any.
I si, el que esteu veient és un gatet amb gorro de Pare Noel. No esteu beguts o bojos, sóc jo qui ho està (la segona cosa de moment)

18 diciembre 2005

NOTA FORMAL

A la atención de todos los habitantes de Palafolls y cercanias:
A partir del dia 21, y por indicaciones de seguridad ciudadana, se recomienda no permanecer en las calles por la noche, entre las 22h y 8 horas. Tal recomendación se debe al peligro de encontrarse con un estudiante que habrá acabado de examenes y estará fuera de control.
Por su seguridad, permanezcan en sus casas, cierren las puertas y escondan a sus hijas si estas tienen entre 18 y 25 años. El individuo no estará armado, pero se considera muy peligroso.
Atentamente,
CARDAR (Consejo Antidisturbios Real De Alborotos y Revueltas)

15 diciembre 2005

A 4 horas de examen


Són les 7.30 del matí, i mentre em preparo una xocolata desfeta, em dic: bueno, un petit descans i miraré les noticies per internet.
Pim pam, vaig mirant i veig:
"Sabrina Sabrok intenta conseguir el record Guiness en el tamaño de sus senos"

Em vaig a rentar la cara, ho miro, ho remiro, i després de d'estar convençut que ja no estic dormint, he decidit fer particeps tots els visitants d'una de les imatges més aptes per a tots els publics de la senyora en questió.

Apa, i ara a estudiar.

11 diciembre 2005

Para enamorarse bien hay que venir al sur

Em declaro oficialment seguidor de la musica de Raffaela Carrá. Perquè veieu el que fa estudiar!

Happy Birthday to you

El sr. GironXXXX (no posem el nom per si ho trobés al Google) era un auditor i professor de la Pompeu. Aburrit, i sense poder parlar a la classe de com té orgasmes veien obres d'art (verididic), va decidir que posaria els examens de les seves assignatures el 15 i 16 per a poder enllestir-ho tot aviat; sense tenir en compte els pilons de foli que s'haurien d'estudiar els seus alumnes en tants pocs dies.

Tot satisfet amb si mateix s'en va anar a dormir la nit del 10 de desembre, per a despertar-se el 11 sense saber que aquella nit havia amargat l'aniversari a un altre persona.

Gracies pels SMS, cucots, i sort amb lo vostro!

10 diciembre 2005

10 de desembre de 2005

La busqueda de los economistas por la "verdad" a través de los años ha dado origen a la versión de que los economistas son personas que andan buscando un gato negro que no existe en un cuarto oscuro; con frecuencia, se acusa a los econometristas de encontrar uno.

Peter Kennedy, A guide to econometrics

02 diciembre 2005

Padre nuestro (de Mago de Oz)

Padre nuestro, de todos nosotros.
De los pobres, de los sin techo, de los marginados y de los desprotegidos.
De los desheredados y de los dueños de la miseria.
De los que te siguen y de los que en ti ya no creemos.
Baja de los cielos pues aqui esta el infierno.
Baja de tu trono, pues aqui hay guerras, hambre y injusticias.
No hace falta que seas uno y trino,
con uno solo que tenga ganas
de ayudar nos bastaria.
Cual es tu reino? El Vaticano ? La banca ? La alta politica ?
Nuestro reino es Nigeria, Etiopia, Colombia, Hiroshima.
El pan nuestro de cada dia son las violaciones, la violencia de genero,
la pederastia, las dictaduras y el cambio climatico.
En la tentación caigo a diario, no hay mañana en la que no este
tentado en crear un dios humilde, justo, un dios que este en la tierra,
en los valles, los rios, un dios que viva la lluvia,
que viaje a traves del viento y acaricie nuestra alma.
Un dios de los tristes, de los homosexuales, un dios mas humano,
un dios que no castigue, que enseñe,
un dios que no amenaze, que proteja,
que si me caigo, me levante, que si me pierdo, me tienda su mano,
un dios que si erro no me culpe, y que si dudo, me entienda,
pues para eso me doto de inteligencia, para dudar de todo.
Padre nuestro, de todos nosotros, porque nos has olvidado
Padre nuestro, ciego, sordo y desocupado.
Padre nuestro, porque nos has abandonado.

30 noviembre 2005

És la magia de la tonyina catalana

La sessió d'estudi ha passat a la fase maxima i el cervell ja degenera. En l'alba del dia de Sant Andreu, el treball de Supermercats Pujol es va muntant amb l'impetu d'Iverson llençant triples.
Finalment he penjat a l'esquerra les fotos de la nit de Boveda... No, en Jordi Vila no és un vampir, encara que les fotos que tinc d'ell se'l vegi sempre així. Li hem fet la prova de la rabia i tampoc la té. Si voleu veure-les totes, clicant una anireu a una pàgina nova on es veu la foto més grossa, i al costat, on diu photostream veureu totes. Una imatge val més que mil paraules.
A més, com que lo dels mp3 sembla que no us va gaire, i també costa un huevo que jo ho pensi.... He decidit penjar un album sencer, ahi mis huevos. Teniu en descarga directa l'album nou de Mago de Oz, Gaia II. Feu clic al link de sota i en la finestra nova, tant sols haureu d'esperar un minut i fer clic llavors a on obviament diu "Hacer clic aqui para la descarga".
AVIS: L'arxiu és 188 megues
AVIS: És un peazo album, gran qualitat en el so i en les cançons

http://www.megaupload.com/es/?d=OXOCN9WM

23 noviembre 2005

La musica amansa a las fieras?

Avui hi hagut exposició de empreses a la Pompeu, que busquen gent per a quan acabin la carrera. Allò semblava una agencia de contactes: ells explicaven el que tenien de bo i que volen, i tu llavors els hi donaves el curriculum amb l'esperança de que algun dia et truquin...

Total, que de botí he obtingut: 2 Actimels de Danone, 1 metxero, 13 carmels, 5 bolis, un pack de llapissos de colors, 1 monedero, 2 packs de post-its, 1 llapis de mines, i el més important de tot, el saber que al final fins i tot podré acabar sent algu de profit en la vida!

Serà llavors quan em trobaré el blog semi-abandonat (per falta de visites sobretot) i veuré les cançons que ara podeu veure a l'esquerra a dalt:

  • Madonna - Hung up: la que recorda molt a ABBA
  • Estopa - Paseos : no és la del anunci de la nintendo DS, és MILLOR
  • Chenoa - Ladrón de Corazones : Café Quijano ja té succesora
  • Mojinos Escozios - Mamaita : l'himne d'una generació

Proximament, Sant Andreu, sant andreu, fill de puta qui no beu!

07 noviembre 2005

Va sent hora de fer neteja

L'hi he fotut una ullada a la web, i veig que les cançons no han sigut pas un exit que diguem. Una descarrega, i no sé si ni tan sols si va acabar-se de baixar i tot.
A més, la majoria, ja de tan aburrides, han "desaparegut" del servidor on les guardo per falta d'ús. Han caducat, vamos... Ben aviat en penjaré de noves, a veure si tenen més exit.
A tots els solters com jo, us animo a dedicar el que us quedi de dia:
- a mirar si teniu res florit a la nevera
- passar l'escombra una mica tot picant la pols en raconets
- rebaixar el volum de plats bruts de la pica
- passar el viakal o k7 per tot el water
Si en Marro ha netejat la seva habitació (amb el conseqüent augment drastic de la mitjana de brossa per habitant de Barcelona), tu, oh lector que vius sol, també ho pots fer. Anims.

02 noviembre 2005

Barraques

Dicese del establecimiento temporal situado en plazas y descampados donde grupos sociales de la ciudad donde se celebran las fiestas montan un servicio de venta de bebidas y aperitivos.
O en clar i català, la gran trobada ska-reggae-rock de Girona, on m'ho vaig passar de puta mare. La companyia va ser excelent, com la beguda i l'ambient que es va viure. Per segona vegada, sense preparar-ho, em vaig trobar amb el senyor Jordi Vila Pairó, habitant de Besalú.
Podria dir ple de comentaris sobre les condicions de la nit, l'hora que era i l'alcohol que va correr, però com que una imatge val més que mil paraules, les dues fotos de l'esquerra podran valer com 2.000 paraules... Suposo que seran suficients.

01 noviembre 2005

Felicitats, és una nena

Avui, cap a les tantes de la matinada, ha nascut a Madrid una nena. No hi ha dubte que rebrà l'amor incondicional dels seus pares desde el primer moment, que creixerà sana i forta tot aprenent les dificultats que comporta la vida, i podrà acabar sent algú en la vida.
Lamentablement, ella no es diu Leonor, i per tant haurà de creixer i educar-se en un col.legi public, jugar amb els seus amics al parc del barri, i si a Reis li regalen la nina que volia plorarà d'il.lusió.
Però apreciarà l'estima i la dedicació amb la que els seus pares l'han criat, descobrirà el que és la vertadera amistat en les seves amigues, i ben segur que aprendrà el que és l'amor per a sempre.
Un dia qualsevol, junt amb el seu home, es sentaran al sofa i veuran al telenoticies la desfilada que es fa en honor a la coronació de la reina Leonor, nova monarca d'Espanya; i la noia comentarà al seu marit que maco és el vestit que porta la nova reina.
Jo em pregunto, qui és de veritat la noia afortunada?

25 octubre 2005

Literatura pura i dura

Ultimament us estic cuidant molt, amb grans relats que em passen per Internet. Aqui en vé un d'un candidat a direcció a Volkswagen, que va escriure això en la seva fulla de presentació:

Ya hice cosquillas a mi hermana sólo para que dejara de llorar , ya me quemé jugando con una vela, ya hice un globo con el chicle y se me pegó en toda la cara, ya hablé con el espejo, ya jugué a ser brujo.
Ya quise ser astronauta, violinista, mago, cazador, y trapecista, ya me escondí atrás de la cortina y dejé olvidados los pies afuera , ya corrí por el timbre del teléfono, ya estuve bajo la ducha hasta hacerme pis.
Ya robé un beso, confundí los sentimientos, tomé un camino errado y sigo >andando en lo desconocido. Ya raspé el fondo de la olla donde se cocinó la crema, ya me corté al afeitarme muy apurado y lloré al escuchar determinada música en el ómnibus.
Ya traté de olvidar a algunas personas y descubrí que son las más difíciles de olvidar.
Ya subí a escondidas a la azotea para agarrar estrellas, ya subí a un árbol para robar fruta, ya me caí por una escalera. Ya hice juramentos eternos, escribí el muro de la escuela y lloré sentado solo en el piso del baño por algo que me pasaba, ya hui de mi casa para siempre y volví al instante siguiente.
Ya corrí para no dejar a alguien llorando, ya quedé solo en medio de mil personas sintiendo la falta de una sola. Ya vi ponerse el sol y cambiar al >rosado y al anaranjado, ya me tiré a la piscina y no quise salir más, ya tomé whisky hasta sentir mis labios dormidos, ya miré la ciudad desde arriba y ni aún así encontré mi lugar.
Ya sentí miedo de la oscuridad, ya temblé por los nervios, ya casi morí de amor y renací nuevamente para ver la sonrisa de alguien especial, ya desperté en medio de la noche y sentí miedo de levantarme.
Ya aposté a correr descalzo por la calle, grité de felicidad, robé rosas en un enorme jardín ya me enamoré y creí que era para siempre, pero era un "para siempre" por la mitad.
Y a me acosté en el pasto hasta la madrugada y vi cambiar la luna por el sol, ya lloré por ver amigos partir y luego descubrí que llegaron otros nuevos y que la vida es un ir y venir permanente.
Fueron tantas cosas que hice, tantos momentos fotografiados por la lente de la emoción y guardados en ese baúl llamado corazón.
Ahora un formulario me pregunta, me grita desde el papel: -¿cuál es su experiencia? Esa pregunta hizo eco en mi cerebro experiencia.... experiencia... ¿Será que cultivar sonrisas es experiencia? No, tal vez ellos no saben todavía ver los sueños.
Ahora me gustaría preguntarle al que redactó el formulario: ¿Experiencia? ¿quién la tiene si a cada momento todo se renueva???

Continuo preguntant-me si la gent no té massa temps lliure

20 octubre 2005

Que tal tot?

Bueno, els dies van passant, el Barça va fent, Catalunya va tirant a tranques i barranques, ... total, és un dia d'aquells del montón, on no hi ha res per explicar. Un dia ideal per no escriure en un blog...
Recordo a la gent que vagin baixant-se les cançons, abans de que passi un mes i caduquin. INSTRUCCIONS (altre cop): Click a la cançó, us apareix una pagina nova, abaix de tot cliqueu free, espereu un minut i cliqueu al titol gros que apareix a baix de tot de la pagina. No us podeu baixar mes de una cançó per dia, o sigui planifiqueu senyors, planifiqueu!
I aqui teniu un text pels maniatics del estrés, gracies a Txll!
VIVIR EN 2005 IMPLICA QUE..
1. Accidentalmente tecleas tu password en el microondas.
2. No has jugado al "solitario" con cartas de verdad en muchos años.
3. Tienes una lista de 15 números telefónicos para localizar a tufamilia ¡¡de sólo 3 miembros!!.
4. Le envías un e-mail a la persona que se sienta junto a tí.
5. La razón que tienes para no estar en contacto con tu familia es porque no tienen correo electrónico.
6. Te vas a casa después de un largo día de trabajo y cuando suena el timbre de tu teléfono fijo, te preguntas que te querrán vender, porque ninguno de tus amigos lo usa ya (eso si es que tienes teléfono fijo).
7. Cuando haces llamadas telefónicas desde tu casa, marcas el "0" para que te dé línea.
8. Has estado sentado en el mismo escritorio cuatro años y has>>trabajado para 3 empresas distintas. O bien has estado en edificios de 4 compañías diferentes y tú siempre trabajabas para la misma.
10. Tu jefe no tiene la habilidad para hacer tu trabajo.
11. Cuando llegas a casa de alguien no le llamas al telefonillo, sino que le haces una llamada perdida para que baje.
12. No tienes suficientes enchufes en casa para todos tus aparatos electrónicos. Si pones a cargar el móvil tienes que quitar el cargador de pilas, el MP3 o la IP.
13. Salir de tu casa sin móvil -el cual no has tenido los primeros 20, 30 ó hasta 60 años de tu vida- te da pánico y regresas a por él.
14. Te levantas por la mañana y te conectas a internet a leer elmundo.es antes de tomar tu café.
15. Mnds msjs cm st.
16. Estás mirando alrededor para asegurarte de que nadie te ve que estás sonriendo enfrente de tu PC.
17. Estás leyendo esto y te estás riendo.
18. Peor que eso, ya sabes perfectamente a quién le vas a enviar este>>correo.
19. Estás tan distraído leyendo que no te fijaste que falta el número 9 en esta lista.
20. Y ahora acabas de mirar hacia arriba para ver que efectivamente no está el numero 9.
21. Y ahora te estás riendo de ti mismo, del careto que has puesto. P.D.: Y no digas que no.
Qui collons es dedica a fer aquests tipus de textos?

13 octubre 2005

Epidemia general

Diuen els diaris que han descobert un brot de grip de l'aviram a Romania o per allà. Deu ser per això que per aquí estem tots malalts (vosaltres ja m'enteneu).
No, en serio, aqui el Frenadol i el Lizipaina pasen de ma en ma, i mentres al carrer sembla que caigui la de Noé...
I just quan creus que tens una revifança, que et trobes millor, mires el diari veus que Zapatero té fins a 8 definicions de Catalunya. Deu haver agafat el diccionari, el molt llest. Aqui en té una sr. President: conjunt de gent farta fins als collons del puto Estatut!
Proximament: Fotos de la festa del Boveda ! Fotos meves de la radio ! Cançons noves ! I mucho mas!!! (en realitat, allò era tot)

11 octubre 2005

Joia literaria

En temps obscurs, on la prosa i l'art literari en general es veuen decaiguts per l'estres del mon on vivim, genis de la paraula ens otorguen comentaris a la web que ens recorden que l'estil, l'originalitat i l'enginy es poden fer un en un text com aquest:

El usuario anónimo dijo...
Hola, és la primera vegada que escric en un lloc d'aquests i he de confesar que em fa molta vergonya. La idea em va sorgir fa uns dies quan vaig observar que tenia 231 mails sense...Entre ells destacaven tots aquells que inciten a la ludopatia enviats per betandwin i pàgines que intenten fer-li la competència. Però no van ser aquests els que em van sorprendre sino un que em sonava ja haver llegit algun altre cop abans i que calia fer l'esforç d'obrir-lo i fins i tot llegir-lo (gràcies Andreu per fer-lo curtet i amb el seu link (un 10 al consell que crec que anava dirigit a mi "poseu-la a favoritos" perquè ja no em pogués excusar de que no recordava el nom de la page).
Be, sembla que ja no estic tan nervios, faré un cigarro i em disposaré a escriure un petit article, un d'aquells que m'han fet famós al maresme,o com diu l'Andreu a Palafolls que es veu que es un poble del maresme però que ha d'anar acompanyat de....un poble que està al costat de blanes i lloret...i que malauradament no te platja però que té un bosc que crec que m'hagués agradat que s'utilitza per fer coses no del tot etiques quan ets jove...
Doncs be, parlaré de betandwin, de la meva adicció al joc, de la meva mala sort i d'un jueu (dícese de la persona que más dinero tiene en la resi y probablemente de Barcelona que aún asi ganaba dinero y más dinero mientras yo lo miraba atónito...)Si si....diuen que el joc no es bo, i que jugar per necessitat és perdre per obligació, equació que hauria d'aparèixer a l'alçada de les invencions de grans mestres com pitagores, aristotil....per què us dic per experiència que és una identitat, és a dir, que es compleix sempre.
Recordo que era un diumenge i que jo dissabte havia estat jugant a una màquina "tragamonedes" (definició que supera a qualsevol paraula definida per la reial academia de llengua espanyola)i havia perdut 40 euros en presència de la meva novia....Nota: Pels no professionals del joc, perdre 40 euros és una bona xifra, deu volgués que tots els dies dolents fossin aixi....Al dia següent va venir en Marret amb el seu BMW compaq...i vam decidir anar a fer una hamburguesa al mateix bar...allí em va dir que estava viciós (i jo vaig pensar en aquella màquina) però ràpidament em va dir que estava molt viciós...així que vam anar a la resi i es va posar a jugar al casino betandwin...l'inversió inicial rondava els 150 euros....la xifra final....espereu que se'm cau la llàgrima...va ser 9700 €!!!!
Si si...9700 euros, com arribar-hi? doncs al principi jugant a 2'25€ la tirada, després 11'25, 44, fins arribar a 200 euros la tirada.La tàctica es senzilla (pel qui la vulgui provar) es comença amb apostes baixes i quan el teu compte comença a pujar fas canvis en les apostes fins, per exemple tenir 1500 i jugar a 200 la tirada....Nota: les tàctiques no sempre funcionen. Doncs si, ho he vist dos vegades, les dues des d'una cadira que li hagués fotut al cap al meu company de fatigues...
Suposo que os preguntareu si ho he intentat...com a persones intel.ligents que crec que seran les persones que entrin i llegeixin aixo...no crec que hagi d'escriure la resposta, està força clara. Tot i així, m'agradaria utilitzar aquest mitjà de comunicació públic i gratuÏt per agrair al marret (dicese de la persona con mas suerte del planeta) els detalls que ha tingut amb mi gràcies als seus beneficis...Bé, es molt tard per la majoria de vosaltres, tard per mi així que he decidit fer un pensament i anar a jugar una miqueta als cavalls de betandwin....
Qualsevol interessat en fer-se milionari que contacti amb el dissenyador de pàgines web (ell sap que vaig ser el manager del marret aconsellant-li les jugades el dia que es va fer una mica més ric...)Be, dir-vos que aquest any ja no soc becari sino cap de prensa de la residència i m'agradaria competir amb audiència amb pasion de gavilanes, confio en el vostre suport incondicional.
Bona nit i totes les puses al vostre llit.
El Pagès viciós de Lleida.

06 octubre 2005

Ni Estatut ni osties, això és politica

Ojo amb la noticia, que es de premi:

El grupo de ICV en el Ayuntamiento de L'Hospitalet considera "negativo" que el atractivo principal del Festival de Cine Erótico sean "los espectáculos pornográficos de sexo en vivo, su comercialización y hasta su carácter de competición encubierta".

Denominació d'origen

Tot visitant pàgines per la xarxa, m'he trobat amb una que et diu que vol dir el teu nom. Com que seria un pal que us posés el link i que cadascu s'espavilés, millor us poso una llista dels de la gent que conec i el que volen dir. VERIDIC
  • Andreu. El que és varonil
  • Adrià. El que és d'Hatria (a saber on és això)
  • Joan. Deu és misericordiós
  • Jaime. El suplantador
  • Miquel. Deu és incomparable
  • Marc. Que pertany a Mart (sempre ho he sospitat)
  • Mariona. Senyora, elegida
  • Cristina. La ungida (no sé que vol dir)
  • Marro (Javier). Casa nueva
  • Victor. Vencedor
  • Josep. Deu creixerà
  • Jeronimo. El de nom sagrat
  • Jordi. El que llaura la terra

El de Meritxell no l'he trobat perquè no sé com es diu en castellà (Maricielo?). Sóc un incult

05 octubre 2005

La llotja musical

Finalment la page compta amb el que la fa una web de referencia, els MP3. A la vostra esquerra, teniu una llista de cançons que us he penjat per a que us les baixeu sense emules, kazaas ni osties. Descarga directa i punto, neng!
El que heu de fer és fotre-li clic, i a la pàgina que et porta baixar a baix de tot i fotre-li a "FREE".
A la pàgina següent a baix de tot, si esperes uns segons, t'apareixerà en gros la cançó per baixar-te-la com si d'un video es tractés!
Estic obert a peticions dels visitants, però espero que lo que pengi sigui del gust de tots.
A més, aniré penjant les fotos més noves del que passa a la resi, per a que en tingueu constancia grafica (els que no quedin afavorits que no es queixin).
I a sobre, si ets nou en aquesta versió de la web, perquè no deixari el teu comentari? Fot-li a comments a sota del text que jo escric cada vegada i tu mateix!

29 septiembre 2005

Jueguen y ganen

Que s'ha fet del tipic "Pasen y jueguen! Un boleto 100 ptas. ! Toca premio segurooooo!", que tant es sentia a fires i paradetes d'estiu? Tu, compraves un petit sobret, l'obries i et surtia una carta de baralla espanyola, i tot ilusionat, miraves si t'havia tocat la minicadena Sonyo o la tele Grundigh. Però si tenies sort, acabaves amb un perro piloto (qui collons els va dissenyar?) i encara gracies. Tot això, en un mar de olors de almendres garrapiñades, polvora d'escopeta de balins i cotó de sucre.
Ara certament es poden guanyar molts més diners amb les apostes.
  • Les quinieles et solen donar entre 10 i 12 encerts si tens talent, i acabes cobrant miseries.
  • L'ONCE diu que fa millonaria una persona cada dia. Em falten uns 40 millons de dies per a que em toqui a mi, si descomptem als que ja són millonaris i suposant que no val repetir, calculo que d'aqui uns 700 anys o aixi segur que sóc millonari. Lamentablement o estaré mort, o si per casualitat visqués, el benefici que treuria seria infim en relació a la quantitat de boletos que hauria d'haver comprat.
  • Els trileros, negocis de les piramides, venta ambulant de productes ilegals, etc... et donen diners facils, però igual de facil és que et fotin a la garjola, tenint un company de cel.la que et recordi cada nit perquè a la presó passa el que diuen que hi passa.

Tot això ve a que en aquests ultims dies, la empresa http://www.betandwin.com és el hobby aqui a la resi, on somiem a guanyar fortunes com les d'en Botín; el que passa és que més aviat ens quedem curts.

Per la meva banda, us recomano jugar als jocs d'apostes que s'hi fan tot seguint l'opció "play for fun" que et permet jugar amb diners falsos. De ilusión tambien se vive, no?

A tots aquells que com jo no mengem ni un rosco, recordeu: "Afortunado en el juego, desafortunado en el amor"

26 septiembre 2005

Tornem'hi, que no ha sigut res

S'han acabat les vacances...... Les notes de Septembre són el que un només s'atreviria a somiar, i les festes a Madrid varen ser també de deliri (ben aviat posaré fotos). De moment, desde un ordinador de la resi, tot pregant per la salut del meu que guarda repós en la botiga d'informatica, continuo amb el blog fins que el cel ens caigui al damunt.
Enmig de la rencança de tornar classe, alguns s'han fet quasi millonaris, altres començen un camí nou i jo.... bueno, jo com sempre, calent com el cendrer d'un bingo.

25 agosto 2005

Mudances, només mudances

Bueno, s'acabó lo que se daba. El blog (perquè era un blog) que publicava els meus comentaris ha fet bancarrota, ha tancat o jo que se, per mi com se si la pica un pollo. Total, que no puc penjar-hi res nou a partir de la setmana que ve, per lo que he hagut de mudances a un altre pagina.
El disseny no és el mateix, però ara ja poso accents sense que sembli que m'ha s'has espatllat l'ordinador ni res! Total, ultimament no escrivia gaire, però un cop acabi septembre (oh, maravillós septembre....) tornaré per explicar-vos la radio del poble, el meu viatge a madrid, la resi, i tot el que vosaltres, xafardes via internet, volgueu llegir i veure.
Pos eso, que ens veiem aviat!