Si, estic fora d'office perque per miracles de la verge del Vilar (que és la que em queda més a prop), he aconseguit vacances aquesta setmana.
És la millor oportunitat per renovar vestuari, portar a la tintoreria el vell, descansar per casa fent el ronso i mirar les pelis que tinc atrasades.
I com no poder emborratxar-me sense problemes per barna, desfasant-me fins a tal nivell que no s'ha vist fins ara.
De moment estic a la Pompeu (mare meva com estan les de 1r), aprofitant la conexió per baixarme musica, i comics a tota velocitat.
Us comento que dels que sou de fora de palafolls, ara podeu sentir el meu programa en directe desde la web de Radio Palafolls. Nomes heu de tenir el winamp, anar a la web que tinc posada a la esquerra de la pantalla, i alla ja veureu que fer.
Bueno, ptons i abraçades per tothom
31 octubre 2006
11 octubre 2006
Despres de tant de temps
Despres de tant de temps sense escriure, per fi tinc una estona per rallarme a base de blog. Ja se que la web la visiten tres comptats (mai mes ben dit), pero ben aviat tindre internet al pis, i aixo tornará a tirar com abans.
El curro cada cop tira a mes, és dificil fer impostos quan els clients resulten una colla de desgraciats que demanen molt i no t'ajuden a fer la teva feina donant els documents que necesites.
El portar traje no és ja tan xungo com abans, pero em mata fer mes hores que un rellotge (que em perdonin els cuiners, ells sempre fan mes que un calendari).
De festa, la tipica i topica. Lloret torna a ser minimament habitable, ja que els guiris han marxat, deixant vomitades i tot brut pero alhora tranquil. I els Boveda i companyia son i sempre seran llocs de desfase, diversió i farra continua.
Sé que resulta molt egoista nomes parlar de mi, pero us prometo que amb mes temps us explicaré mes coses sobre la gent amb qui visc al pis, de la gent amb qui treballo i de la penya en general.
Apa, petons i ens veiem aviat
El curro cada cop tira a mes, és dificil fer impostos quan els clients resulten una colla de desgraciats que demanen molt i no t'ajuden a fer la teva feina donant els documents que necesites.
El portar traje no és ja tan xungo com abans, pero em mata fer mes hores que un rellotge (que em perdonin els cuiners, ells sempre fan mes que un calendari).
De festa, la tipica i topica. Lloret torna a ser minimament habitable, ja que els guiris han marxat, deixant vomitades i tot brut pero alhora tranquil. I els Boveda i companyia son i sempre seran llocs de desfase, diversió i farra continua.
Sé que resulta molt egoista nomes parlar de mi, pero us prometo que amb mes temps us explicaré mes coses sobre la gent amb qui visc al pis, de la gent amb qui treballo i de la penya en general.
Apa, petons i ens veiem aviat
Suscribirse a:
Entradas (Atom)